UNITAT 5 SECTOR PRIMARI

L’AGRICULTURA INTENSIVA

_____________________________________________________________

LA REVOLUCIÓ VERDA

Revolució Verda és un terme utilitzat per a descriure la transformació de l’agricultura en diversos països en vies desenvolupament entre 1940 i 1960.

Es tracta d’un important increment de la producció agrícola com a conseqüència de l’ocupació de tècniques de producció modernes, concretades en la selecció genètica i l’explotació intensiva de monocultius permesa pel regadiu i basada en la utilització massiva de fertilitzants, pesticides i herbicides. A aquests successos se li van sumar les produccions del blat de moro i del blat.

Aquesta revolució es va dur a terme en primer lloc a Filipines, Mèxic i l’Índia i després a d’altres països en vies de desenvolupament o tercer Món.

A partir de mitjan segle XX, la població del Tercer Món va iniciar un ràpid creixement demogràfic, cosa que va fer témer que no es podrien satisfer les necessitats alimentàries. Gràcies als èxits de la revolució verda, durant quatre dècades la producció alimentària va ser superior a la demanda. La revolució verda, que es va fonamentar en l’obtenció de varietats altament productives, principalment de cereals (arròs, blat de moro i ordi), i en l’aplicació de la tecnologia mecànica i química al camps, ajudà a augmentar la producció de cereals del Tercer món i comportà, també, la millora de les collites dels països industrialitzats.

Els resultats quant a augment de la productivitat van ser espectaculars. A Mèxic, basti citar com a exemple el blat: La seva producció va passar d’un rendiment de 750 kg per hectàrea en 1950, a 3.200 kg en la mateixa superfície en 1970. Es van gastar diversos milions de dòlars per poder fer aquest moviment.

L’èxit de revolució verda, però ha estat desigual. En gran manera perquè es va centrar quasi exclusivament en els cereals, deixant de banda varietats agrícoles, com els tubercles, la verdura, les lleguminoses, la fruita o la fruita seca, que constituïen la base alimentària de moltes poblacions. A això s’hi afegirien altres inconvenients: l’ús generalitzat de fertilitzants artificials i el fet que les noves varietats eren més vulnerables a les malalties i a les plagues, factor que requeria l’ús massiu de pesticides que danyaven el  medi ambient, sovint de manera irreversible, i la salut dels camperols, problemes de magatzematge desconeguts i perjudicials, excessiu cost de llavors i tecnologia complementària, la dependència tecnològica, la millor adaptació dels cultius tradicionals eliminats o l’aparició de noves plagues.

Avui, s’analitzen amb més rigor els resultats de la revolució verda i, al costat dels èxits, es considera la causant de la pèrdua d’un gran nombre de varietats agrícoles, generalment més gustoses que els híbrids, i per tant de la pèrdua de biodiversitat vegetal.

 

SALVADOS: “CON LA COMIDA NO SE JUEGA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s