UNITATS 8 I 13 UN MON GLOBALITZAT

seeTHE WAR YOU DON’T SEE

Com ja hem comentat a classe, els mitjans de comunicació de masses esdevenen avui dia l’única font d’informació per a la gran majoria de les persones. Hem comentat,  analitzat, exposat, etc. com tots els governs, sembla ser, que saben com utilitzar la informació en cada part del planeta per a manipular, enfrontar, desinformar, etc a la ciutadania; i hem arribat a la conclusió que en moltes ocasions pot esdevenir una “arma”…

L’enllaç que us presento versa precisament sobre això. El documental “La guerra que vostè no veu”  (The War You Don’t See) de John Pilger està considerat com una obra mestra del periodisme. L’autor mostra el rol dels mitjans de comunicació en la manipulació de la informació en benefici dels interessos de l’imperialisme i de les grans empreses transnacionals. També analitza i denuncia la gran màquina propagandística de l’Estat d’Israel.

_________________________________________________________________________

Hola de nou,

Un exemple de globalització? Doncs aquí el teniu, una paraula, una sola paraula és suficient per a poder menjar en qualsevol indret del món. El següent anunci és senzill però directe. Països diferents, idiomes que res tenen a veure els uns amb els altres i, fins i tot, cultures que molt poques coses comparteixen, però tot i això hi ha una paraula qu tots entenen: McDonald´s

________________________________________________________________________

globalizacion-hambreQUÈ ENTENEM PER GLOBALITZACIÓ?

La Terra, el món en què vivim, és molt, molt gran. Si ens poséssim a caminar, a una mitjana de 7 km./hora, caminant durant 8 hores cada dia, necessitaríem 714 dies, gairebé dos anys, per donar la volta sencera.

En els darrers anys, els avenços en els mitjans de comunicació i els transports han fet que la Terra sembli més petita i que ens acostem molt els uns als altres. Avui en dia, Internet ens permet comunicar-nos a l’instant amb altres persones i obtenir informació i imatges que estan a l’altra banda del món.

En el que més es nota tot això és en l’economia. Els mitjans de transport i comunicació fan que les mercaderies i els diners viatgin fàcilment d’un lloc a un altre, de la forma més ràpida que es coneix en la història de la humanitat.

Si mirem al nostre voltant, veurem que diàriament usem productes fets en diferents parts del món i mengem coses de tots els continents. Tenim roba i calçat fets a Xina o Indonèsia i mengem pinya d’Àfrica o llegums d’Amèrica. Proveu de mirar on està fet el que porteu posat i el que mengeu al llarg d’un dia; us sorprendreu…

La Terra s’ha convertit en un gran mercat on tots podem comprar i vendre, en la mesura que ens ho permetin les nostres possibilitats econòmiques.

Per tot això, molts parlen de la Terra com una “aldea global”, ja que com succeeix a les aldees, tots podem comunicar-nos i saber els uns dels altres amb facilitat.

Els inversors en Borsa coneixen a l’instant el valor de les seves accions a les borses de, per exemple, Nova York o Tòquio i els resultats d’unes borses influeixen en el que succeeix a les altres borses del món.

A aquesta facilitat en la comunicació i sobretot en l’intercanvi de mercaderies i diners per tot el món, sobrepassant sense gaires entrebancs les fronteres dels països, se li diu globalització.

Però la globalització no ocasiona aquests avantatges per a tots els éssers humans. No a tot arreu tenen facilitat per comunicar-se ni compten amb els recursos adequats que s’exigeixen o prometen. Si entenem per globalització estar present en molts llocs,la pobresa és el fenomen més “globalitzat”, atesa la quantitat de persones que la pateixen en el món (tres de cada cinc).

La globalització se centra sobretot en l’economia i afavoreix especialment les multinacionals. I això és així perquè la ideologia que la impulsa és el  neoliberalisme, una doctrina econòmica que propugna la llibertat absoluta del mercat, allò que les multinacionals volen. Avui és més fàcil travessar el món d’un lloc a un altre per als diners que per a una persona.

A més a més, la globalització genera un altre problema; els països que dirigeixen aquest fenomen, sobretot els Estats Units, són els més rics, per la qual cosa “manen” i imposen la seva cultura i les seves modes. S’està produint en el món una gran uniformitat cultural.

Per tant, la globalització és un canvi social basat en l’increment de la interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalització cultural, industrial, econòmica, etc. En general, és equivalent a internacionalització, tot i que el darrer terme remarca el paper dels estats en aquest procés.

El terme globalització s’utilitza sovint per referir-se a una sèrie de tendències, que s’han fet evidents sobretot a la segona meitat del segle XX entre els països del Primer Món, basades en l’augment del moviment internacional de mercaderies, capital, informació i persones, i el desenvolupament tecnològic, organitzatiu i legal associat a aquests processos.

Hom pot concretar-ho en els aspectes següents:

  • Increment del comerç internacional
  • Increment del flux internacional de capital
  • Facilitat de comunicació a gran distància, i desenvolupament d’un sistema de telecomunicacions global (telèfon, Internet…)
  • Augment de les influències culturals entre països
  • Adopció d’estils de vida occidentals (sobretot nord-americans) arreu del món
  • Facilitat per a viatjar i fer turisme
  • Augment de la migració.
  • Desenvolupament d’un sistema financer internacional
  • Augment del poder econòmic de les empreses multinacionals
  • Augment del paper d’organitzacions comercials internacionals (OMC, FMI, BM, etc)

Un exemple de globalització és el del mercat del software. Arreu del món s’utilitza el mateix sistema operatiu: Windows. Aquest és idèntic a tot el món (només varia el idioma). Un altre exemple és el de la coneguda cadena americana Mc Donalds. Aquesta es troba pràcticament arreu el planeta (i s’assembla molt entre un país i un altre se). Divulga i porta atot arreu tant alguns dels seus productes (Big Mc, amb nom en angles i tot), però també duu el seu esquema de capacitació de personal i forma de treball i la seva publicitat (global, visible per exemple en el darrer campionat de futbol de FIFA). Tot això afecta a la competència en el mercat local. Imaginat algú que tingui el seu negoci de hamburgueses i vingui al teu país una empresa global….

___________________________________________________________________________

THE MINIATURE EARTH

El projecte Miniature Earth va nèixer l’any 2001, i la mutació va arribar de la mà del text State of the village Report, de Donella Meadows. Consisteix en una animació flash que té com a objectiu conscienciar-te sobre les dades reals del món pel que fa a la població, la pobresa, la injustícia, etc,. Imaginat un nou planeta amb només 100 persones que l’habitin, però amb els mateixos percentatges i estadístiques que existeixen avui en dia, seria una cosa semblant a aquesta que es proposa a Miniature Earth.

__________________________________________________________________________

ANTIGLOBALITZACIÓ. MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA GLOBALOtro_mundo_es_posible-33

L’antiglobalització, alterglobalització o altermundisme és un corrent de pensament mundial que uneix a grups de diversos moviments polítics i socials (ONG, intel·lectuals, associacions ecologistes, sindicats, organitzacions religioses, pacifistes, etc.) que protesten contra les formes i els mètodes que està prenent l’actual procés d’integració econòmica global, dirigit per l’Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.

Tot i les discrepàncies arran de la seva diferent naturalesa, tenen en comú el seu rebuig al capitalisme actual i al seu model neoliberal i de globalització. Les principals crítiques d’aquests moviments són la falta de transparència i de participació ciutadana en aquest procés, l’absoluta insostenibilitat del sistema i que la vessant actual beneficia bàsicament a les empreses transnacionals i als individus més rics.

Us deixo un parell d’enllaços força interessants per a que a pugueu resoldre qualsevol dubte a l’entorn d’aquesta tema:

____________________________________________________________________________

DEBAT

Ara que ja sabeu que és globalització us proposo que doneu arguments a favor i en contra dels seus efectes. Podeu fer servir com a punt de partida algunes de les qüestions següents:

  • La globalització afavoreix a tothom?
  • Per que cada cop és més gran la diferència entre els més rics i els més pobres?
  • Que vol dir la frase “pensa globalment, actua localment”
  • Cada cop ens assemblem més?
  • Per que els nostres pantalons es fabriquen a Xina o Bangladesh?
  • Per que la persona més famosa del món és Barak Obama?
  • Per que els iraquians, que odien als americans, consumeixen coca-cola?
  • Que és “l’efecte papallona”?
  • Per que “x” milions d’espectadors d’arreu del món van veure el Madrid-Barça de dissabte?
  • Per que EEUU és el país més poderós de la Terra? I perquè probablement en uns anys deixarà de ser-ho?
  • Per que hi ha èxits musicals que es ballen per igual a Tòquio que a Barcelona, que  a Nova York?
  • Encara estan per descobrir els efectes de la globalització?

Anuncis

34 pensaments sobre “UNITATS 8 I 13 UN MON GLOBALITZAT

  1. La globalització, des del meu punt de vista té dues cares; una és la de l’obertura de fronteres i la millora en els transports que facilita el contacte entre diferens cultures i el fluir de l’informació que ens obre més els ulls de cara a com funciona el món. Però l’altra és la globalització del poder i l’economia que facilita que un reduït grup de persones d’arreu del món tinguin poder sobre totes les altres sense fronteres ni casi impediments i també una extenció alarmant i desconeguda per la gent de la nostra classe de la publicitat global.

    Tot plegat ha comportat un atac directe a la classe treballadora mundial i a algunes cultures que s’han vist minoritzades sota la occidental i especialment la nord-americana. Però la mateixa força ens ha permés comunicar-nos entre nosaltres a tot el món i adonar-nos de moltes coses que, qui sap? Potser d’aqui uns anys ens ajudaràn a tenir una societat més informada, culta i justa, preocupada pel que passa arreu del món.

    Si en un futur la globalització serà positiva o negativa només depén de nosaltres, des del meu punt de vista humil i limitat, ara mateix estem en un crític i desiciu d’aquest procès.

  2. Per què els nostres pantalons es fabriquen a Xina o Bangladesh?
    Avui en dia gairebé tots els productes que comprem al nostre pais estan fabricats a diferents paisos com per exemple Xina o Bandaglash. D’això en podem anomenar procés de deslocalització de les empreses. D’aquesta manera a l’hora de produir un producte surt més economic ja que els sous dels treballadors, les primeres materies.. son molt més economiques. Aquest fet és realitza gràcies a la globalització, ja que permet el mercat internacional partint d’un sistema capitalista. El nivell de vida d’aquets països és molt més baix que els països més desenvolupats, per tant aquets aprofiten aquesta desigualtat per els seus propis interesos, com per exemple construir-hi una fabrica de sabates.

  3. Estic completament d’acord però per tald’afegir algunes dades a la pregunta de si afecta a tothom igual la globalizació: Les classes mitjanes mantenen el poder de compra, però la bretxa entre els més rics i els més pobres s’ha disparat al nivell més alt dels últims 30 anys als països membres de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ( OCDE ) , fins i tot en els tradicionalment més igualitaris , com Alemanya.
    La globalització és un dels motius pels quals la desigualtat tendeix a créixer, perquè la mà d’obra comença a competir de forma global i entre els rivals figuren potències emergents amb mà d’obra més barata. El progrés tecnològic també provoca disparitat salarial, perquè premia molt més al professional format i perjudica almenys qualificat.

  4. Per que EEUU és el país més poderós de la Terra? I perquè probablement en uns anys deixarà de ser-ho?
    EEUU és el país més poderós del món com a conseqüencia de tenir el major i més modern exercit del món que defensa els interessos dels nord americans per tot el món i ademès EEUU tè dins dels seu territori gran part de les majors multinacionals que controlen el mercat financer.Aquests dos factors fan que EEUU tingui una gran influencia en tot el món però com a conseqüencia del creixement economic de la Xina que graciès a la gran industrialització i a l’interès de les grans multinacional a tenir presencia dins del pais esta superant a EEUU desde el punt de vista economic.

    • Estic totalment d’acord amb tu Oriol. Els Estats Units es el govern mes poderos del món tan a nivell econòmic com militar.
      però o deixara de ser perque Xina te un mercat econòmic molt fort.

  5. La globalització afavoreix a tothom?
    Penso que la resposta a aquesta pregunta és negativa. Crec que la globalització ha obert les portes als rics, esdevenint més rics, i ha tancat les portes als pobres, esdevenint més pobres. Les noves tecnologies que podrien afavorir a tothom, han protegit els globalitzadors, no els globalitzats. Penso això perquè els grans empresaris, han vist en la globalització una gran porta en la qual podien obrir empreses a nivell mundial i guanyar grans beneficis. Les persones amb poder adquisitiu alt també han vist en la globalització molts avantatges ja que poden gaudir de milers de coses més amb un obrir i tancar d’ulls com aquell que diu. El problema l’han tingut les persones pobres, amb això també puc respondre a la pregunta de que perquè cada cop és més gran la diferència entre rics i pobres. La globalització fa que les persones pobres encara puguin tenir menys del que tenen, no poden adquirir cap cosa i cada cop se’ls hi fa més possible viure, o si mes no, viure bé. Tan sols associacions com el Banc Mundial ajuden a afavorir aquestes persones o als països pobres ja que els hi concedeix ajudes amb uns interessos molt baixos o sense interessos i els hi condona si tenen algun deute per tal que puguin esdevindre una mica millor del que són.

    • No hi ha res que afavoreixi a tothom, la globalització dona la oportunitat a tots però no tothom acaba aprofitant les oportunitats de la mateixa manera, no deixa de ser un nou pas del sistema capitalista.
      Pot afavorir més a uns sectors que no pas a uns altres.
      Podem dir que a grans trets es bona però fa que hi hagi més competència i que les coses siguin més dures i fa que triomfin aquelles empreses més ben preparades per aquesta “lluita global”. Però també pot beneficiar als països pobres ja que així poden aconseguir vendre i millorar els seus productes.

    • Estic d’acord amb la Judit ja que penso que la globalització força a evolucionar diferents territoris al mateix ritme economic, això és causa de que molts països subdesenvolupats estiguin en les condicions actuals, degut a que competeixen per aquest estil de vida conegut com l’estat del benestar, que força a habitants de països on la propia cultura els impedeix evolucionar, tenen antecedents historics que han dificultat el progres o senzillament escasetat de recursos naturals; es vegin forçats a intentar tenir, almenys part, d’un estil de vida global forçat. Per les raons anteriors estan destinats al fracàs i això causa les grans diferencies globals, degut en que alguns punts consegueixen la vida benestant, però en la gran majoria fracassen, causan grans diferencies socioeconomiques.

  6. Per què EEUU és el país més poderós de la Terra? I perquè probablement en uns anys deixarà de ser-ho?
    Perquè és un dels països més poderosos per la seva posició de domini en el sistema mundial, té molta influència en altres països i normalment sol establir les regles del joc en l’intercanvi econòmic per la seva capacitat de generar molta tecnologia avançada, el gran capital que té i l’adquisició de moltes empreses poderoses i eficients. Pot ser que en uns anys deixi de ser-ho perquè els països semiperifèrics estan guanyant avantatge i poden arribar a convertir-se en països centrals i treure-l’hi poder a aquests,o si mes no, col·locar-se en una posició semblant ja que són països molt potents, per tant, països com la Xina o Rússia poden arribar a ser grans potencies mundials.

  7. Per què la persona més famosa del món és Barak Obama?

    Com ja sabem, Barak Obama és el primer president “negre” d’Estats Units, fet que va sorprendre a tota la població mundial, a alguns gratament i a d’altres no tant.
    Barak Obama és famós perquè és l’home més poderós del món segons el rànquing de la revista “Forbes”. Es troba en aquest primer lloc perquè a les eleccions presidencials dels Estats Units va conseguir una victòria contundent (el seu partit té la majoria a la Cambra de Representants i al Senat nord-americà), perquè és el comandant cap de l’exèrcit més poderós del món i perquè presideix una de les superpotències econòmiques i culturals mundials, la superpotència més innovadora i dinàmica.
    A més, va guanyar un Nobel de la Pau (9 d’octubre de 2009). Aquest premi se li va concedir quan feia tan sols 9 mesos que havia pujat a la presidència d’Estats Units, pels grans esforços per enfortir la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles, per la seva visió del món sense armes nuclears. En definitiva, per “donar al món esperances en un futur millor”, com ell mateix va dir.

    Gràcies a la globalització i a les TI (Tecnologies de la Informació) tot el món pot conéixer a les persones , en aquest cas líders polítics, i gràcies a això, es poden convertir en les persones més influents, més conegudes o més importants del món.

    • Veig que t’has informat Anna, però no obstant això no hi estic d’acord en un cent per cent. Sí que és cert que el fet que el senyor Obama sigui el primer president negre dels Estats Units d’Amèrica (el país més poderós del món) ha afabaorit a la seva fama mundial no crec que sigui la persona més famosa del planeta perque sigui l’home més poderós del mateix. Crec que si el president Obama és tant conegut és per que hi ha un sistema publicitari en els mitjants de comunicació mundials i google als quals els hi interessa fer-lo semblar molt important.

      L’autèntic poder del nou sistema globalitzat recau actualment sobre caps de multinacionals i bancs i persones que no coneixem. Ara bé, als mateixos no els agrada gaire que això sigui tant evident i volen mostrar que tenim una societat democràrica, així que utilitzen “cares públiques” com el senyor Obama o tots els polítics per que ens pensem que votant podem canviar coses que sobint no depenen directament d’ells. En realitat el poder que tenen els presidents dels nostres països és molt més limitat del que ens pensem.

  8. Per què els nostres pantalons es fabriquen a Xina o Bangladesh?

    Les noves tecnologies han facilitat la deslocalització i desestructuració de les empreses, d’aquesta manera els empresaris busquen optimitzar beneficis reduint costos. Un dels avantatges que tenen aquests països menys desenvolupats és que treballen moltes més hores a més baix preu, per aquest motiu molts empresaris decideixen ubicar les seves empreses en països com Xina o Bangladesh, ja que hi ha mà d’obra barata i no hi ha tant control jurídic. Malgrat el benefici que això suposa a les grans empreses del nostre país, als ciutadans ens produeix una sèrie d’inconvenients i el principal és l’atur. Aquestes empreses generen molts llocs de treball i la seva deslocalització empitjora la situació al nostre país per això el govern cada cop intenta posar més difícil la deslocalització aquestes empreses.

    • Estic d’acord amb tu Enri, la deslocalizació que tant afaboreix a les multinancionals s’ha convertit en un problema pels ciutadants dels països desenvolupats i gairebé m’atrebiria a dir que ens obligarà a tirar enrere cada cop més en l’àmbit dels drets del treballador i els sous de la classe obrera. L’atur probocat per la deslocalització porta a la societat dels països del primer món a acceptar feines on és treballi més hores i es cobri més pel simple fet de tenir una feina i sobreviure; i també porta a que no es queixin de les males condicions laborals per no perdre la feina i exposar-se a no trobar-ne una altra.

      Segurament el que els nostre governs podrien fer és afaborir més les petites economies locals que donarien més llocs de treball i més barietat de productes.

  9. La globalització afavoreix a tothom?

    La globalització no afavoreix a tothom, ja que hi ha països que s’enriqueixen més que d’altres, països que tenen més poder econòmic i que dominen la producció aquests són els anomenats: països centrals formats principalment per Japó, EUA i alguns països de l’Europa Occidental, sota el seu poder es troben els anomenats països perifèrics amb una productivitat baixa, treballen per als països centrals amb beneficis escassos, alguns països d’Àsia, Índia i d’Africa subsahariana serien un bon exemple d’aquest grup.

    Organitzacions internacionals com l’ONU està desacord amb el repartiment de la riquesa del món i proposa unes mesures per evitar aquest desequilibri.

    • Hi estic totalment d’acord amb tu Enri.

      La globalització el que ha fet tan sols ha sigut crear una diferencia més gran entre els països rics i els països pobres. D’aquesta manera uns dominen més l’economia que els altres, i estan per damunt d’ells.

      Per tant podem dir que la globalització afavoreix a aquells països amb economies més desenvolupades.

      És gràcies a les Organitzacions Internacionals que vetllen per una igualtat i una millora dels països en via de desenvolupament i per a que hi hagi un equilibri entre tots.

  10. Per que hi ha èxits musicals que es ballen per igual a Tòquio que a Barcelona, que a Nova York?

    El procés de globalització també afecta el món de la cultura en àmbits com els gustos artístics. Poder accedir fàcilment a la informació a través dels mitjans de comunicació, com ara Internet, permet que es puguin seguir a gairebé tot el món els mateixos esdeveniments artístics i musicals i fer-ne promoció. Gran part de la humanitat coneix els grans músics.
    El món tendeix a uniformar-se i per això podem veure que alguns èxits musicals es ballen per igual a diferents punts del món.

    • Com bé diu l’Anna, el procés de globalització afecta al món de la cultura en àmbits com els gustos artístics i també en els esports. Moltes persones ja siguin d’Espanya o d’Alemanya comparteixen futbolista preferit. Això es degut a la gran globalització que hi ha en aquest àmbit ja que gairebé tots els equips s’han fet coneguts arreu del món, degut a les retransmissions dels partits per la televisió, les noticies en el diari, vídeos penjats a Internet, etc. És un gran fet ja que et permet tenir una vista més àmplia tan de música o artistes com diu l’Anna, tan de qualsevol persona que practiqui algun esport en una bona categoria. Aquest fenomen també fa que tinguem el desig de viatjar més arreu del món per poder veure un concert, una obra d’art, un partit d’algun esport, i conèixer d’aprop els nostres ídols, per tan tot això també forma part de la globalització dels països.

  11. Per que els nostres pantalons es fabriquen a Xina o Bangladesh?

    La majoria de la roba que comprem està fabricada a altres paisos, tot i que la comprem en botigues del nostre païs, estan fabricats a paisos subdesemvolupats, no tan sols perquè gràcies a la globalització tinguem més disponibilitat de transports de mercaderies, sinó perque els empresaris que creen aquestes grans multinacionals busquen far-ho al minim cost per extreure el màxim benefici, i aixi ho fan.
    Amb cadena de subcontractacions, la mobilitat i la competència internacional en què es basa el sistema asseguren a les grans empreses un poder de negociació brutal. Si aquell país dóna algun problema, sempre ens quedarà Bangla Desh, per exemple o qualsevol altre pais, amb els costos laborals més baixos del món: salaris al voltant de 30 euros mensuals, quan una família necessita un mínim de 50 euros per sobreviure. Jornades habituals de més de 12 hores, penalitzacions de tres dies sense cobrar per cada jornada de feina perduda.
    per tant cada cop que ens compreu una camisa en uns grans magatzems, en el millor dels casos només el 3% del preu que paguem arriba a aquells treballadors. És evident, amb l’exemple del tèxtil , que hi ha marge perquè arreu del món la gent es guanyi la vida amb una feina digna i perquè continueu gaudint de les rebaixes cada gener.

    • Estic d’acord amb la Maria, aquest procés de deslocalització de les empreses, que ha estat possible gràcies a la globalització i al lliure mercat proporcionat pel sistema capitalista, fa que els països subdesevolupats o en vies de desenvolupament, com Blangadesh o Xina, depenguin dels països centrals, els quals tenen les fàbriques de les seves empreses o multinacionals allí. Aquesta dependència no ajuda a aquests països a porgressar i a sortir de les diferents situacions de pobresa, i si que és cert que hi ha organitzacions internacionals com el Banc Munidal, l’FMI (Fons Monetari Internacional) i la OMC (Organització Mundial del Comerç) però aquests, estan dirigits pels propis països que creen aquestes desigualtats, i des del meu punt de vista, no proporcionen totes les ajudes que necessiten aquests països ja que no els interessa, perquè com diu la Maria, s’estalvien molts diners ja que allí hi ha molta mà d’obra barata i no hi ha impostos o els que hi ha són molt inferiors als d’aquí.

  12. Per que cada cop és més gran la diferència entre els més rics i els més pobres?

    L’actitud de les persones, els seus valors, l’educació, la seva forma de gestionar i una societat organitzada fa que hi hagi països que siguin més rics, independentment de que tinguin més recursos naturals o no.
    Alhora els països més rics intenten treure profit dels països menys desenvolupats i que disposen de molts recursos.
    A nivell individual les crisis fan que es disparin les diferencies entre els rics i pobres ja que aquestes no afecten quasi gens als rics i sí que afecten molt a la classe mitja o baixa.
    La globalització ha fomentat l’augment de la desigualtat ja que, per exemple, una major obertura al comerç podria afectar els nivells de pobresa fent reduir el creixement econòmic en els països més pobres.

    • Estic d’acord amb l’Anna. El sistema capitalista es basa en això, com més ric ets més vols ser-ho, i les grans empreses o multinacionals miraran d’obtenir els majors beneficis sense haver de pagar tants impostos ni mà d’obra dels països on tenen la seva seu. Com diu l’Anna, la globalització afecta als països menys desenvolupats ja que són el centre d’explotació dels països rics, ja que tenen facilitats per poder fer-ho gràcies a la millora dels trasports que és una de les causes de la globalització.
      Que avui en dia estiguem submergits en una crisi econòmica a nivell mundial encara fa més evident aquesta desigualtat entre rics i pobres, ja que mentre els rics continuen sent-ho i fent el mateix que feien fins ara, els pobres o els de classes mitjanes es veuen afectats perquè s’han reduït els salaris i augmentat els horaris laborals,etc. Per tant, el tòpic “els rics són cada vegada més rics i els pobres, cada vegada més pobres” queda totalment demostrada.

  13. Per que els nostres pantalons es fabriquen a Xina o Bangladesh?

    Avui en dia hi ha molta facilitat per transportar mercaderies i/o productes d’un costat a l’altre del món. És per això que nosaltres podem portar qualsevol peça de roba de països totalment llunyans gràcies al fenomen de la globalització i facilitats de mitjans de comunicació.

    Molts cops, la roba, el calçat o qualsevol altre producte trobem que esta fabricat a un altre país, normalment a Xina, ja que és un país on la mà d’obra és molt més barata en comparació a Espanya, per exemple. Tot i així, podem comprovar com els diferents materials dels quals estan compostes les nostres peces de roba no pertanyen tots a Xina sinó que tenen diferents procedències segons els recursos dels quals en disposen cada país, i han anat a parar a aquests països on és molt més econòmic fabricar-la.

    • Hi estic d’acord Eva.
      Moltes empreses es deslocalitzen buscant reduir els costos i obtenir-ne el màxim benefici, llavors traslladen la seva producció a un altre indret. Busquen aquells països on la mà d’obra és barata, hi ha pocs impostos, les jornades laborals són llargues per falta de legislació i no hi ha tantes exigències mediambientals com al país local on tot això representa un cost més elevat.
      Avui en dia les comunicacions i el transport han afavorit aquesta deslocalització.
      Aquesta pràctica està molt criticada pels sindicats i moviments socials ja que només veuen l’interès en l’empresa per tal de tenir més benefici sense tenir en compte les condicions humanes en les que treballen.

  14. Cada cop ens assemblem més?

    Els mitjans de comunicació han contribuït a la massificació de determinats patrons de comportament, de gustos o de maneres de vestir, generant un dels trets característics de la societat actual: La cultura global de masses.
    La difusió de la cultura global de masses ha permès la formació d’una indústria de béns i serveis associats a ella com la moda, espectacles, música, articles tecnològics i una increïble gamma de productes que es posen a disposició de les persones a tot arreu del món.
    Països i regions com els Estats Units i Europa Occidental lideren la indústria de la informació i l’entreteniment, és per això que la globalització tendeix a difondre els valors i les modes que predominen en aquestes zones del món. Podem dir que cada cop ens assemblem més ja que es prenen els països líders en l’indústria com a refrents que marquen la tenència en moda, música, productes, etc. Per tant, cada cop ens assemblem més.

    • Estic d’acord amb tu pel fet de que ens assemblem més gràcies als mitjans de comunicació, ja que influeixen a tots els consumidors, i per tant a tots els habitants del món i per les facilitats que hi ha de transportar materials d’un lloc a un altre. Tot això gràcies a la globalització.

      Es per tant, com tu has dit, que multinacionals que estan molt lluny del nostre país fan possible l’arribada dels seus productes a nosaltres, i per tant que puguem dur la mateixa roba que porten als Estats Units per exemple.

      • Estic d’acord amb les dos, però podríem afegir que això tan sols passa en els països centrals i en alguns països semiperiferics. Podríem afirmar al 100% que mai ens arribarà una peça de roba de l’Àfrica negra o alguna costum d’allí o de qualsevol país perifèric on la globalització no es un avantatge si no un inconvenient molt gran perquè és en aquests països on els països que si que es beneficien de la globalització on col·loquen les seves empreses per reduir costos o per explotar la població d’allí perquè les altres persones puguin gaudir d’aquest fenomen. Per tan la globalització seria bona si tot el món pogués guadir d’ella de la mateixa forma.

  15. Que vol dir la frase “pensa globalment, actua localment”?

    L’expressió ”pensa globalment, actua localment” ha estat utilitzada en contextos variats, des de la política a la planificació urbanística, el medi ambient o els negocis. És una expressió que s’utilitza per recordar la necessitat de tenir en compte la situació del planeta en el seu conjunt quan es prenen decisions en qualsevol comunitat.

  16. que tot el mon miri el barça-madrid no ens hauria dextranyar ja que gracies a la globalització aquest partit es por retransmetre arreu del món i avui per avui es una cosa ben normal que tots poguem veure els partits que volguem.

    • A més gràcies a la globalització podem veure que aquest dos equips són els més famosos del món ja que són els que podriam dir que han arribat més lluny i són ribals competents, això provoca que es facin famosos en tot el món i a través de la publicitat, televició, diaris, internet,etc…els coneguin milions de persones i tothom s’apigui i s’informi d’ells. Per tant un partit aixi l’arriva a mirar gent de tot el món amb molta facilitat, i si no l’ha vist algu, encara no haurà acabat el partit que a internet ja sortiran els resultats, l’endemà els diaris explicaran tota la informació i les noticies també, aixi que ni que no el vulguis veure, acabaras sabent el resultat i més.

      • Gràcies a la globalització podem coneixer els equips més importants de la lliga del futbol, els futbolistes més destacats, etc. La globalització acompanyada de les noves tecnologies ens permet tenir una retransmissió amb directe d’un partit de futbol, sigui del païs que sigui, amb màxima comoditat. A més a més, a part de la televisió podem seguir aquets equips per internet, radio, etc, ja que hi ha un continuo seguit d’informació ho fa possible.

    • Que és “l’efecte papallona”?
      L’efecte papallona és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d’un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini.
      Edward Lorenz va ser el primer a analitzar aquest efecte en un treball de 1963 per a l’Acadèmia de Ciències de Nova York, en un model simplificat de la convecció atmosfèrica. Lorenz realitzà uns càlculs amb ordinador amb un sistema de tres equacions diferencials i, posteriorment, els repetí no des del començament, sinó a mig càlcul i utilitzant com a condicions inicials un dels valors intermedis del càlcul anterior, arrodonit a un cert nombre de xifres decimals.

  17. Que és “l’efecte papallona”?

    El nom de l’efecte papallona prové d’un antic proverbi xinès: “L’aletejar de les ales d’una papallona es pot sentir a l’altra banda del món”.

    Aquest efecte conté la idea de donades unes condicions inicials d’un sistema, es poden produir variacions que provoquin una evolució del propi sistema o d’un de diferent, per tant generant un efecte molt gran en ell.

  18. cada com ens assemblem mes gracies a la globalitzacio. Tots podem aconseguir la mateixa roba inclus els mateixos productes siguin don siguin en cualsevol moment i lloc.I tots podem assemblarnos gracies a la tecnologia i els avenços que es fan.

    • Estic d’acord amb la Laia, ja que l’ús de la tecnologia i els transports han provocat que avui en dia, els països centrals, ja que els països periferics o semiperiferics no tenen la capacitat de fer-ho, poguem gaudir dels mateixos productes que els demes habitants d’arreu del món.
      No és extrany per tant que si viatgem a un altre païs, ens trobem amb els mateixos productes que en el nostre.
      Per tant podem afirmar que cada cop ens assemblem més, però torno a repetir, només els països centrals tenim la capacitat i els recursos de fer-ho

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s